27 de jul. 2008

LA CARMETA


Aquesta foto m'agrada per varies raons, la Carmeta sempre ha sigut guapa, però de jove encara mes,
es un exemple de principis.

Ja de gran es va treure el títol de Batxillerat, recordo que la gent del poble no ho veia gaire be, en aquells temps no era normal (les dones a casa o a la fàbrica).

Sempre li ha agradat la lectura, la música... i els viatges, es nota la seva cultura.

continuarà...
llorenç

5 comentaris:

Bloc del xeles ha dit...

a Major, va portar una guitarra, per mí, va ser d´alló més progre......

Bloc del xeles ha dit...

ei,,, que s´ha tallat el comentari a la meitat.
Que res, que la recordo la tia en bici per Caldes....estudiant per infermera.Que la cosa de la guitarra . crec que va ser per la Festa MaJor. Seria l´any 65 ?
HAVIA NASCUT ALGÚ EN AQUELL ANY ?
salut parents!!!!

Bloc del xeles ha dit...

Hi tant LLorenç, jo la recordo, la Tia Carmeta, amb bici per Caldes, i els vaig explicar als amics que la meva tia era "practicanta" i es treia el títol d´infermera !!! Qué tenia la tia , 40 anys ?

Unknown ha dit...

Si tindría un 40 anys.

Bloc del xeles ha dit...

Doncs jo també recordo a la tieta Carmeta quan venia a estudiar a Barcelona i passava per casa dels pares, sempre alegre,positiva, dinàmica, engrascadora i amb milers de coses per explicar.
Jo tenia 12 ó 13 anys i era festa major quan venia a dinar a casa, disfrutava especialment escoltant les seves vivències, peripècies i sobretot projectes de futur i marxava a corre-cuita a l'escola pensant que de gran volia ser com ella.
És evident que no ha sigut així ni de bon tros, però em satisfà enormement quan algú em diu que ens assemblem físicament (al menys hi ha alguna semblança...)
També recordo l'incertesa que sentia quan el meu germà i jo la tutajàvem i en canvi els seus fills i altres nebots li parlaven de vosté. No sé el motiu, però coses de la vida...
Ei però a la iaia tots la tractàvem de vós eh!!! Això ja era una altra història...
Permeteu-me un sugeriment família, signeu els comentaris, sempre és bo saber qui ens aporta novetats.
Montse